Quan vaig saber que el meu fill estudiaria francès a l'institut em va fer molta il·lusió. El francès és la llengua del meu avi
francòfon, la dels estius a Llançà, la de les pel·lis al Verdi... una llengua
propera i estimada. Malgrat tot i per desesperació meva, ell no ho vivia tan
bé. No li trobava la gràcia, es queixava
i malgrat els esforços del professor, no aconseguia connectar-hi de cap
manera. Més d'un cop va arribar a demanar deixar l'assignatura.
Enguany però la cosa és diferent.
L'institut ha organitzat un intercanvi amb una escola francesa i hem acollit un
grup d'adolescents durant una setmana.
L'activitat no podia haver anat millor. S'han conegut, s'han fet amics, han
visitat la ciutat, han sortit ha sopar, han jugat, han parlat i han escoltat
música. Han format una pinya i ara frisen per què arribi la setmana que
passaran allà a l’abril. Evidentment , la seva relació amb la llengua ha
canviat radicalment. Ara escolta música
en francès, vol millorar la pronuncia, mira la tele en francès i s’està
plantejant fer el Batxillerat en francès. Ara la llengua li encanta i busca ell
sol moments per practicar-la.
Tot això és un perfecte exemple d’una
veritat que a vegades els docents oblidem:
Tot aprenentatge està lligat a les emocions i a les relacions entre iguals. Això que segurament és cert per a la majoria
de matèries ho és encara més per a al cas de la llengua. Les llengües s’aprenen
a través de les emocions i les relacions. Per aprendre una llengua cal que ens
hi enamorem, o que a través d’ella enamoren d’una música, d’una cultura, d’un
esport, d’una persona, d’un país... No podem aprendre bé una llengua si no hi
ha una clau que ens obri la porta de les emocions i que ens ajudi a
connectar-hi.
Com a professors no hauríem d’oblidar mai aquest aspecte de l’aprenentatge. Potser no tindrem mai una clau per a connectar amb tots els alumnes, però hem treballar recordant com ens vam enamorar nosaltres de la llengua que ensenyem i donant oportunitats a l’alumnat perquè algun dia els passi el mateix
Totalment d'acord amb el lligam que fas de les emocions i les llengües, encara que jo afegiria que l'aprenentatge de la llengua també parteix, com ja saps, de les necessitats; si aquestes no es fan evidents, difícilment trobarem el moment punyent per a llençar-nos a la piscina i provar més estils que el nostre, el fàcil (la braça o el gosset) Ens ajuda que tot el nostre entorn parli la llengua que nosaltres volem aprendre, ens cal admirar a qui la parla, ens facilita molt enamorar-nos d'ella; d'ell (poetes, cantants, humanes) I si parlem de la nostra petita llengua, també ens cal aprendre-la per defensar-la, per evitar que ens l'amaguin o que ens la confisquin.
ResponElimina